El cel és blau i net,
turons i serralada,
del nord fins al ponent
es perd la mirada.
Un ocellet que canta
allà a la matinada,
esglaia i espanta
a tota la mainada.
La platja serpentina
de la Costa Daurada,
amb aigua cristal·lina
de la mar arrissada.
La bellesa salvatge
de nostra Costa Brava,
tan fermós el paisatge
que et deixa encisada.
La Ramba de les flors,
fermoses passejades!
Són milers els colors
d'espècies variades.
Catalunya ets fermosa,
sempre seràs estimada,
per ser tu tan generosa
sempre seràs admirada.
Per tots els que t'estimen,
per tota la gent catalana,
por tots els que arribaren
d'alguna terra llunyana.
Avui ens trobem en tu
a la pàtria enyorada,
i t'estimem a tu
en llengua catalana.
Este poema lo hice hace tiempo,
ahora me lo ha recordado la Montse.
Loli.
miércoles, 1 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Tu, estimes Catalunya,
ResponderEliminarjo, també estimo Catalunya,
però encara més, t'estimo a tu.
Me n'alegro madrina
que les meves paraules
t'agin fet recordar
que tenies una preciosa poesía
escrita en català.
Enhorabona et dic
perque no es fàci escriure poesia
en una llengua que no es la nativa.
Molts Petonets,
Montse B.
Gràcies Montse per les teves paraules, jo també t'estimo molt. petons. Tita Loli
ResponderEliminar